"perque tan sol's poéticament habitem aquesta terra..."

una espurna per una esperança

«L’arbre que mou alguns a llàgrimes de felicitat, en la Mirada d’uns altres no és més que un objecte Verd que s’interposa en el camí. Algunes persones veuen la Naturalesa com alguna cosa Ridícula i Deformada, però per a ells no dirigeixo el meu discurs; i alguns pocs no veuen en la naturalesa res en especial.Però per als ulls de la persona d’imaginació, la Naturalesa és imaginació mateixa. Així com un home és, veu. Així com l’ull és format, així és com les seves potències queden establertes».
William Blake

espurnes de color vermell

¿alguna esperanza?

¿Aparecerá una voz multiple y distinta que surja del sentimiento,de la mente y el corazón de la gente? El arte y la comunicación son el tàbano en el caballo, picar, picar, picar, picar, para que esto cambie.Y eso hago, soy un sentimiento que recorre la tierra.

fragment d'una entrevista a miguel littin

"soy un sentimiento que recorre la tierra"